RS-485 és un estàndard de comunicació en sèrie que s'utilitza habitualment en aplicacions industrials i de xarxa. Està dissenyat per a una comunicació fiable a llarga distància i pot suportar xarxes multipunt, permetent que diversos dispositius es comuniquin a través d'un sol bus.
RS-485 utilitza un esquema de senyalització diferencial, el que significa que transmet dades mitjançant dos cables: un per al senyal positiu (A) i un altre per al senyal negatiu (B). Aquests dos cables transporten les dades com a nivells de voltatge que són oposats en polaritat entre ells. La diferència de tensió entre les línies A i B determina el valor de les dades transmeses.
L'ús de senyalització diferencial a RS-485 ofereix diversos avantatges, com ara una major immunitat al soroll i una millor resistència a la degradació del senyal a llargues distàncies. La diferència de tensió entre les línies A i B permet una transmissió de dades més fiable, fins i tot en presència de sorolls elèctrics o interferències.
A més dels dos cables de senyal (A i B), RS-485 també requereix dos cables addicionals per a l'alimentació i la terra. Aquests cables d'alimentació i de terra no formen part de la interfície de comunicació, però són necessaris per proporcionar energia elèctrica als dispositius RS-485 de la xarxa.
Per tant, per resumir, la comunicació RS-485 normalment requereix quatre cables: dos per a la transmissió de dades (A i B) i dos per a l'alimentació i la terra. No obstant això, val la pena assenyalar que RS-485 només pot funcionar amb dos cables (A i B) en determinats casos, utilitzant un esquema de senyalització anomenat half-duplex, on els dispositius es tornen a transmetre i rebre dades. Aquest mode de funcionament s'utilitza habitualment en aplicacions on només transmet un dispositiu alhora, com ara en una configuració mestre-esclau.
En general, si RS-485 utilitza dos o quatre cables depèn de la implementació específica i dels requisits del sistema de comunicació. En la majoria dels casos, s'utilitzen quatre cables per donar suport a la comunicació full-duplex i proporcionar energia als dispositius, però també són possibles configuracions semidúplex de dos cables en determinats escenaris.
