Un bus de xarxa d'àrea de controlador (CAN) és un protocol de comunicació popular utilitzat en aplicacions d'automoció i industrials. Permet que diverses unitats de control electrònic (ECU) es comuniquin entre elles a través d'una xarxa compartida. La capa física d'un bus CAN consta de dos cables: CAN High (CANH) i CAN Low (CANL). Aquests cables es trenquen junts per minimitzar les interferències electromagnètiques.
L'ús de només dos cables és un dels avantatges clau de la tecnologia de bus CAN. Permet una implementació rendible i simplifica el cablejat en vehicles i altres sistemes. El bus CAN funciona en un mode diferencial, on la diferència de tensió entre les línies CANH i CANL determina les dades transmeses.
L'arquitectura del bus CAN admet la comunicació multi-master, el que significa que qualsevol node del bus pot iniciar una comunicació. Això s'aconsegueix mitjançant un mecanisme d'arbitratge per bits, on els nodes amb el missatge de màxima prioritat accedeixen al bus. El bus funciona en mode semidúplex, permetent la comunicació en ambdues direccions però no simultàniament.
Tot i que un bus CAN normalment utilitza dos cables, hi pot haver variacions en la implementació física segons l'aplicació i els requisits específics. Per exemple, en alguns casos, s'utilitzen cables de parell trenat apantallats per millorar la immunitat al soroll. A més, es poden afegir resistències de terminació als dos extrems del bus per reduir les reflexions del senyal i garantir la integritat del senyal adequada.
És important tenir en compte que el nombre de cables en un bus CAN no es refereix als cables físics, sinó als canals lògics utilitzats per a la comunicació. El protocol CAN admet múltiples identificadors, la qual cosa permet transmetre i rebre diferents missatges. Aquests identificadors s'utilitzen per diferenciar diferents dispositius i missatges al bus.
En resum, un bus CAN estàndard consta de dos cables (CANH i CANL) per a la comunicació física. Tanmateix, el nombre de canals lògics o identificadors utilitzats al bus pot variar en funció de la implementació específica i dels requisits de l'aplicació.
