Els cables RS-232, també coneguts com a cables sèrie, s'utilitzaven àmpliament en el passat per a la comunicació en sèrie entre dispositius com ara ordinadors, impressores i mòdems. Tanmateix, amb els avenços tecnològics i la introducció d'estàndards de comunicació més nous, l'ús de cables RS-232 ha disminuït significativament en els últims anys.
Una de les raons principals de la disminució de l'ús del cable RS-232 és l'aparició de l'USB (Universal Serial Bus) com a estàndard dominant per connectar diversos dispositius. L'USB ofereix diversos avantatges respecte a RS-232, com ara velocitats de transferència de dades més altes, funcionalitat plug-and-play i compatibilitat amb diversos dispositius mitjançant concentradors. Com a resultat, la majoria de dispositius moderns, com ara ordinadors, impressores i dispositius d'emmagatzematge externs, estan equipats amb ports USB en comptes de ports RS-232.
Un altre factor que contribueix a la reducció de l'ús dels cables RS-232 és el canvi cap a les tecnologies de comunicació sense fil. Bluetooth, Wi-Fi i altres protocols sense fil han guanyat una adopció generalitzada, permetent que els dispositius es comuniquin sense necessitat de cables físics del tot. Aquesta tendència és especialment evident en àrees com la informàtica mòbil, on les connexions sense fil s'han convertit en la norma.
Malgrat la disminució de l'ús, els cables RS-232 encara troben algunes aplicacions en determinades indústries i àrees de nínxol. Per exemple, en sistemes de control i automatització industrial, RS-232 encara s'utilitza per connectar dispositius com controladors lògics programables (PLC), sistemes d'adquisició de dades i sensors industrials. Aquests sistemes sovint depenen d'equips antics que tenen interfícies RS-232, i actualitzar-los o substituir-los pot ser costós.
A més, els cables RS-232 de vegades s'utilitzen en configuracions professionals específiques on es requereix una comunicació en sèrie directa, com ara la configuració de dispositius de xarxa com encaminadors i commutadors a través d'un port de consola. En aquests casos, s'utilitza habitualment un adaptador RS-232 a USB per connectar la connexió entre el dispositiu i el port USB d'un ordinador.
És important tenir en compte que, tot i que els cables RS-232 s'han tornat menys comuns, els seus principis bàsics i estàndards de senyalització han influït en el desenvolupament de nous estàndards de comunicació en sèrie, com ara RS-422 i RS-485. Aquests estàndards ofereixen capacitats millorades i s'utilitzen sovint en aplicacions on es requereixen longituds de cable més llargues, velocitats de dades més altes o comunicació multipunt.
En resum, els cables RS-232 ja no són tan utilitzats com abans a causa de la prevalença de les tecnologies de comunicació sense fil i USB. Tanmateix, encara tenen aplicacions de nínxol en determinades indústries i entorns professionals on els equips heretats o els requisits específics dicten l'ús de la comunicació en sèrie.
